Hoy hace exactamente dos años, en una habitación de hotel en la ciudad de Hong Kong, tres periodistas y yo trabajábamos con gran nerviosismo mientras esperábamos la reacción del mundo ante la revelación de que la Agencia Nacional de Seguridad (NSA, por sus siglas en inglés) mantenía registros de casi todas las llamadas telefónicas realizadas en Estados Unidos. En los días siguientes, aquellos periodistas y otros publicaron documentos que revelaban cómo Gobiernos democráticos vigilaban las actividades privadas de ciudadanos comunes y corrientes
Comentarios
Yo creo que el mundo rechaza que si se espia no se espie a los grandes poderes y a los gobernantes.
#4 Tothom espia tothom...això ha passat a totes les èpoques.
De fet espia qui pot, perquè en realitat a tots ens agrada tafanejar, espiar la veïna del cinquè.
Potser els beneficis de l'espionatge són superiors als perjudicis. Gràcies a l'espionatge es difonen els avenços tècnis impedint que un país pugui escombrar a la resta de la humanitat gràcies a la seva tecnologia.
A veure si ens adonem a aquestes alçades que tothom, els individus i les institucions juguen brut per assolir els seus interessos: sobornen, fan xantatge, compren a funcionaris, tècnics, periodistes, polítics, extorsionen, manipulen...
Això és política, i és més antic que les putes!
No us penseu que no hi ha polítics comprats, extorsionats, sobornats.... Us sorprendria. Molts ho són gràcies a l'espionatge sobre llurs vides.
Los gobiernos sólo rechazan el espionaje ajeno.
No estoy de acuerdo, creo que el espionaje es algo muy importante para cualquier gobierno.
Hasta las personas normales hacemos uso de diversas tecnicas de espionaje en nuestro dia a dia.
#2 Cert. L'espionatge és bo. Gràcies a ell els coneixements es difonen per tot el món, gràcies a ell els EEUU no són els únics que tenen armes nuclears.
Només els que fan dolenteries tenen por de l'espionatge.
Els espies democratitzen el coneixement.